Després d'un any a "La Caixa de pendons", tal com anomena la meva amiga Alina, avui, 28 de setembre, la meva aventura com a becaria ha finalitzat.
S'ha acabat dormir cinc hores diaries, fer fotòcopies constantment, pujar i baixar 23 pisos repartint resums, alertes informatives i demés, ser la noia dels recados... ¡Visca!
Però també he de dir que s'ha acabat tenir l'oportunitat de llegir-me tota la premsa internacional, sentir-me útil quan tots estan ocupats i servir-los de gran ajuda, elaborar els resums de les notícies d'internet, aprendre més d'economia... (sí, ara m'agrada, que hi farem).
En fi, sembla mentida que ho pensi però ho anyoraré, malgrat que a vegades sentia que no feia res interessant, però altres vegades sentia que els hi salvava el cul.
Dilluns pel matí no tindran a ningú i jo sé que també m'anyoraran, perque m'ho han dit i perque la meva feina, encara que a vegades jo no ho pensava, servia de molt.
S'han anotat el meu correu i el meu telèfon, m'han dit que qualsevol cosa que necessiti truqui, ha estat un gran detall. Encara que tots sabem que la meva etapa allà s'ha acabat i ara m'espera una de nova.
Ara, a l'espera d'una trucada de feina i a l'espera de començar un nou futur acadèmic, el postgrau de comunicació empresarial que començaré en breu, sé que no desesperaré, això és l'últim que penso fer: deixar de buscar i no esperar.
Em despedeixo de "La Caixa de pendons" i dels companys que he tingut, que encara que no fossin de la meva edat i sempre anaven estressats, m'han ajudat molt.
Fins sempre
