miércoles, 19 de diciembre de 2007



Quan una persona veu una pel·lícula de David Lynch, no la veu, la experimenta. La setmana passada em vaig deixar emportar i vaig viatjar a través de la psique d’aquest gran director (un geni per alguns, un boig incomprès per a uns altres). Va ser una experiència llarga de tres hores a través d’escenes inconnexes i surrealistes. Era com retornar al cinema surrealista de Buñuel amb el seu Perro andaluz.
Si una pel·lícula es defineix pel seu argument amb el seu plantejament, nus i desenllaç, Inland Empire no pot ser considerada com a tal. Si Carretera Perdida i Mullholland Drive deixaven un obert plantejament i una amplia interpretació, Inland Empire ja no deixa ni lloc a la suposició ni a la hipòtesis. Però no tot el que és interessant ha de tenir un sentit global, cada escena és un viatge a la psique humana de la protagonista, ja no saps que és real i que és ficció dins la pròpia pel·lícula, però poc importa, perquè el seu tractament tant característic, amb els seus clar-obscurs, els seus personatges desfigurats i els seus plans tancats tant detallats i simbòlics, fa que somiïs sense està dormint i fa que sentis sense comprendre.

Diuen que tota obra d’art ha de resultar molesta, doncs bé, les pel·lícules de Lynch són un bon exemple.

jueves, 13 de diciembre de 2007



Ni Caga tio, ni Reyes, ni ná. Elijo a Papa Noel, si todos los Santa Claus fueran cómo este quien podria odiar la Navidad?


Todas queremos a Papa Noel! jajajjaa


Bon Nadal a totes!

domingo, 11 de noviembre de 2007

Sopar postgrau



Bon sopar el d'ahir vespre amb uns bons comunicadors! jajajaja, s'ha de repetir, però el pròxim cop intentarem reservar a les 10 del vespre amb una setmana d'antelació, jejeje.
Al final passar el paperet més de 5 cops a classe va resultar efectiu. :)

viernes, 26 de octubre de 2007

Reflexionem



L’amor propi no és un sentiment que depengui exclusivament de nosaltres, per molt que no ens agradi necessitem l’amor dels demés per tenir autoestima. No em crec ni de bon tros a la persona que diu que és autosuficient i no necessita a ningú per sentir-se bé, mentida!!! Ara bé, si algú que tu consideres important no et dona l’amor que tu esperes, com una persona es pot sentir plenament realitzada i amb amor a dins? En aquests moments t’agradaria oblidar aquesta persona perquè creus que no et mereix i dedicar-te exclusivament a les persones que es mereixen la teva dedicació per elles. Però no és tant fàcil deixar de banda a algú pel simple fet de que no et dona tot el que tu voldries. La reciprocitat és una experiència que tothom vol tenir, i ens sentim francament idiotes quan et trenques el cap per algú que no val gaire la pena. Estima als demés per estimar-te a tu mateix sense ser gilipolles, perquè quan estimes molt sense rebre el que et mereixes un se sent subnormal, i si una persona es sent ridícula i poc valorada això no crea amor propi, sinó complexa d’inferioritat. Per molt obvies que sonin aquestes paraules tothom pensa constantment en aquestes situacions. Sé que la felicitat no és una meta sinó una filosofia de viure, però per tenir aquest tipus de pensament positiu davant les coses calen persones que t’acompanyin en el teu camí, i no una persona que simplement està a vegades sí i a vegades no. En fi, cal reflexionar molt per prendre decisions encertades o com a mínim decisions convincents, jo encara no he pres cap decisió però estic reflexionant i diuen que pensar bé les coses és el principi d’una decisió important i espero que beneficiosa per mi, només per mi, només jo.

lunes, 22 de octubre de 2007

Complexe de Peter Pan?


Hi havia una vegada una nena que vivia en un món de fantasia perque no podia comprendre el món real. Én el seu món els humans no existien, només els éssers inteligents que eren capaços de ser feliços sense caure en la corrupció.
Fotograma del Laberinto del fauno

martes, 16 de octubre de 2007

The Fall (mejor película, Sitges 2007)


No creo en los cuentos.
Creo en la imaginación.

miércoles, 10 de octubre de 2007

Libre...


Tiene casi 20 años y ya está

cansado de soñar

pero tras la frontera está su hogar

su mundo y su ciudad

Piensa que la alambrada sólo es

un trozo de metal

algo que nunca puede detener

sus ansias de volar



libre...

como el sol cuando amanece

yo soy libre

como el mar

libre...

como el ave que escapó de su prisión

y puede al fin volar

Libre...

como el viento que recoge

mi lamento y mi pesar

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin la libertaaad

lunes, 8 de octubre de 2007

Miss Van



Miss Van a Barcelona, y al costat, una noia que admira el seu estil desenfadat, provocatiu, sensual y feminista.

Tot un retrat de la dona post-moderna, o com a mínim, de la dona que tothom hauria de ser, és a dir, una dona lliure.

És que avui m'he enterat que les dones cobren 6.000 euros menys a l'any que el homes, d'aquí ve la foto.Vaja, ja deia jo que Espanya progressa lentament. No, si al final haurem de resignar-nos a no tenir fills per no faltar 4 mesos a la feina.

viernes, 28 de septiembre de 2007

Final d'una etapa



Després d'un any a "La Caixa de pendons", tal com anomena la meva amiga Alina, avui, 28 de setembre, la meva aventura com a becaria ha finalitzat.

S'ha acabat dormir cinc hores diaries, fer fotòcopies constantment, pujar i baixar 23 pisos repartint resums, alertes informatives i demés, ser la noia dels recados... ¡Visca!

Però també he de dir que s'ha acabat tenir l'oportunitat de llegir-me tota la premsa internacional, sentir-me útil quan tots estan ocupats i servir-los de gran ajuda, elaborar els resums de les notícies d'internet, aprendre més d'economia... (sí, ara m'agrada, que hi farem).

En fi, sembla mentida que ho pensi però ho anyoraré, malgrat que a vegades sentia que no feia res interessant, però altres vegades sentia que els hi salvava el cul.

Dilluns pel matí no tindran a ningú i jo sé que també m'anyoraran, perque m'ho han dit i perque la meva feina, encara que a vegades jo no ho pensava, servia de molt.

S'han anotat el meu correu i el meu telèfon, m'han dit que qualsevol cosa que necessiti truqui, ha estat un gran detall. Encara que tots sabem que la meva etapa allà s'ha acabat i ara m'espera una de nova.

Ara, a l'espera d'una trucada de feina i a l'espera de començar un nou futur acadèmic, el postgrau de comunicació empresarial que començaré en breu, sé que no desesperaré, això és l'últim que penso fer: deixar de buscar i no esperar.

Em despedeixo de "La Caixa de pendons" i dels companys que he tingut, que encara que no fossin de la meva edat i sempre anaven estressats, m'han ajudat molt.

Fins sempre

martes, 18 de septiembre de 2007

90's party

If you wanna be my lover
you gotta get with my friends
Make it last forever,
friendship never ends
Las chicas picantes en versión española.... Eli (emma), Laie (Mel C), HannaH (Victoria) y Ali (Mel B).

martes, 11 de septiembre de 2007

Donostia



Donostia: Txakolí, pinchos, Chillida, Kontxa, Santa Klara, monte Urgull, Monte Igueldo, Biarritz, Peine del viento, eskerrik asko, ertzaintza, manifestación, Anoeta, etc.



Agur

domingo, 2 de septiembre de 2007

A prueba de muerte


-Bueno Pam, ¿hacia dónde vas? ¿Izquierda o derecha?

-Derecha

-Vaya, es una pena. Ya que vas en la dirección contraria... me temo que tendrás que empezar a asustarte... inmediatamente.


(...)


-Este coche es a prueba de muerte 100%. Pero nena, para sacarle partido hay que estar sentado en mi asiento.



songs:

miércoles, 29 de agosto de 2007

Es fanal




En los pequeños detalles está el encanto.



Foto: Ciutadella, Menorca 2007

lunes, 27 de agosto de 2007

Tapitas




Pincho de sepia con alioli y un

buen vino de la Rioja!

De tapas por Logroño... Viva el tapeo!

sábado, 25 de agosto de 2007

"Caotica Anna"


Ja me fet un blog! vist l'exit del fotolog em trasllado a fer-me un blog, ja que tothom qui m'interessa en té un i jo no podia ser menys.


"Caotica Ana", títol de la pel.licula de Julio Medem que estic boja per veure i he decidit posar-li aquest nom vist que jo em dic Anna i que tb sóc una mica "caotica" :) , jaja.


Foto: Menorca, muntanya des Toro, la més alta de l'illa des d'on es pot apreciar tota la vista Menorca.